Club Deportiu Banyoles

Arxiu

agost 2022 (1)
juliol 2022 (2)
juny 2022 (3)
maig 2022 (1)
abril 2022 (3)
març 2022 (3)
febrer 2022 (3)
desembre 2021 (2)
octubre 2021 (6)
agost 2021 (2)
juliol 2021 (1)
maig 2021 (2)
abril 2021 (1)
gener 2021 (2)
desembre 2020 (1)
octubre 2020 (3)
setembre 2020 (1)
agost 2020 (1)
juny 2020 (2)
maig 2020 (2)
abril 2020 (1)
març 2020 (2)
desembre 2019 (1)
octubre 2019 (1)
setembre 2019 (2)
agost 2019 (1)
juliol 2019 (1)
maig 2019 (2)
abril 2019 (3)
març 2019 (1)
febrer 2019 (1)
gener 2019 (2)
desembre 2018 (5)
juny 2018 (1)
maig 2018 (1)
abril 2018 (3)
març 2018 (1)
febrer 2018 (1)
gener 2018 (2)
desembre 2017 (2)
novembre 2017 (1)
octubre 2017 (3)
setembre 2017 (1)
agost 2017 (5)
juliol 2017 (2)
juny 2017 (4)
maig 2017 (8)
abril 2017 (5)
març 2017 (1)
febrer 2017 (3)
gener 2017 (5)
desembre 2016 (5)
novembre 2016 (3)
octubre 2016 (4)
setembre 2016 (5)
agost 2016 (4)
juliol 2016 (5)
juny 2016 (3)
maig 2016 (9)
abril 2016 (7)
març 2016 (7)
febrer 2016 (3)
gener 2016 (5)
desembre 2015 (9)
novembre 2015 (4)
octubre 2015 (6)
setembre 2015 (3)
agost 2015 (3)
juliol 2015 (4)
juny 2015 (5)
maig 2015 (6)
abril 2015 (6)
març 2015 (13)
febrer 2015 (2)
gener 2015 (6)
desembre 2014 (5)
novembre 2014 (6)
octubre 2014 (5)
setembre 2014 (1)
agost 2014 (3)
juliol 2014 (5)
juny 2014 (7)
maig 2014 (13)
abril 2014 (15)
març 2014 (1)
febrer 2014 (2)
gener 2014 (3)
desembre 2013 (3)
novembre 2013 (4)
octubre 2013 (4)
setembre 2013 (1)
agost 2013 (3)
juliol 2013 (4)
juny 2013 (5)
maig 2013 (7)
abril 2013 (9)
març 2013 (2)
febrer 2013 (4)
gener 2013 (12)
desembre 2012 (1)
novembre 2012 (3)
octubre 2012 (2)
setembre 2012 (4)
agost 2012 (1)
maig 2012 (2)
abril 2012 (1)
febrer 2012 (2)
desembre 2011 (1)

Notícies

A principi de curs, potser pel canvi d'entrenador, les coses no rutllaven. Això no obstant, la insistència dels entrenadors, l’Héctor Rodríguez i en Manel Ruso, per continuar en una mateixa línia de treball ha acabat donant els seus fruits. Possessió, toc i horitzontalitat, amb un sistema arriscat (2-3-1) i una idea incrustada a la ment: atacar. Des d'aleshores a ara, el canvi ha estat senzillament espectacular, fins al punt que el bon joc apareix sovint i les victòries cauen al sac per madures. Seria injust no destacar l’esforç realitzat pels jugadors de l’aleví D per provar de donar la volta a la truita perquè, sense la seva implicació, no s’hagués produït cap metamorfosi. La simbiosi entre el cos tècnic i la plantilla, en aquest cas, ha estat el factor clau per a què aquest equip sortís del fang i ara nedi com una sirena en aigües tranquil·les...

No els importa reconèixer que en l’inici “tot anava malament. Vam començar perdent i fa uns quants partits que ja guanyem”. Està bé, però... i el joc? “Ui, ens esforcem molt i ens ho passem molt bé jugant plegats. Ara les passades ens surten molt bé i també els xuts. Abans no sé per què no passava...”, es pregunten, amb resignació. Quan els demano que em diguin què és el que han fet millor durant l’any, no triguen ni mig segon a respondre. “Recuperar la confiança en nosaltres mateixos, que l’havíem perdut. Ens queda molt per aprendre, encara, però sempre hem de creure en les nostres possibilitats”, subratllen.

Fent broma en un primer instant, assenyalen una visita al McDonalds com el moment més destacat de l’any. Ràpidament corregeixen i rememoren “un 4-0 al Sant Esteve d’en Bas en què tot ens va sortir bé”. El pitjor moment no volen que l’inclogui en el reportatge, però ja els vaig advertir que no tenia més remei que fer-ho... “En el partit contra l’Amer ens van clavar 14 gols. Uf!...”. Finalment, en l’apartat d’anècdotes me n’expliquen una de ben curiosa. En Gerard, el porter, va marcar “un gol de porteria a porteria... en un partit amistós”. Ja és mala sort. També assenyalen l’Andreu, que pel que sembla es passa el dia cantant...

Per tot plegat, l’anàlisi de l’entrenador, l’Héctor Rodríguez, només pot ser positiu: “No vull destacar a cap jugador en concret. Tots, en major o menor mesura, han fet un pas endavant, i això és el que importa. Com a equip han millorat i les victòries només són el fruit de la feina ben feta. Vam començar amb exercicis analítics, després de coordinació i actitud, de compromís amb l’equip. S’ha treballat molt també el control, la possessió i la passada per arriscar una mica més. I els nois han respost molt bé. No els puc demanar res més”. Que tornin al McDonalds és una simple qüestió de temps...


OFICINES: Camp Nou - Pg. Dalmau s/n, 17820 Banyoles - info@cebanyoles.net