Acumulen anys i
panys jugant plegats i els automatismes en el joc apareixen ja gairebé
sense voler. En el terreny de joc s'associen amb la pilota només mirant-se i sense
necessitat de recórrer a l'avís sonor, malgrat que un xiscle en un instant puntual sempre funciona a l'hora de fer retornar a la terra al despistat de torn. “La temporada ha anat molt bé. Estem
contents amb l'esforç que hem fet, però podíem haver donat una mica més”,
expliquen sense embuts els jugadors i jugadores del benjamí A del Banyoles, conscients que la irregularitat ha condicionat el seu
rendiment en línies generals. Això sí, el pas endavant en la seva evolució
futbolística ha estat evident en molts aspectes, però sobretot en un: “Hem millorat molt en defensa. Ara som més
contundents i això s'ha notat perquè hem encaixat menys gols”.
Els seus
entrenadors, en Pere Luengo i en Marc Planagumà, han posat l'èmfasi en la
posició del cos en el moment de fer la passada, de rebre la pilota, d'assajar el
xut... “Sí, ens han matxucat molt en perfilar-nos.
D'aquesta manera, hi ha més possibilitats que la passada, el control o el xut
surtin bé”, reflexionen en veu alta, mentre es preocupen que l'aparell
enregistrador no deixi de funcionar. “Va bé, això?”, pregunten. “Espero que sí, perquè, si no, m'ho hauré d'inventar tot”. Silenci.
“El millor moment de la temporada?”, els inquireixo. Resposta fàcil, automàtica
i compartida: jugar contra el Barça. “Va
ser una passada. Ens ho vam passar molt bé”. El contrapunt, el pitjor
moment de l'any, resulta ser més terrenal, més proper a la seva realitat
quotidiana: “El partit contra els
Maristes al seu camp. L'àrbitre no era gaire bo i vam perdre 6-2, però a casa ens
vam poder revenjar i vam vèncer 3-2. Són un equip que fan moltes faltes, són
molt bruts jugant”, es queixen amb amargor. Per tancar la xerrada, els
demano que facin memòria i que m'expliquin un fet excepcional que els hagi
passat durant l'any. El protagonista té nom i cognom, Pau Soler, i el motiu pel
qual tothom l'assenyala és prou impactant: un golàs de volea des del mig del
camp “com els que es marquen a les consoles de videojocs”. Doncs això.
