Club Deportiu Banyoles

Arxiu

desembre 2021 (1)
octubre 2021 (6)
agost 2021 (2)
juliol 2021 (1)
maig 2021 (2)
abril 2021 (1)
gener 2021 (2)
desembre 2020 (1)
octubre 2020 (3)
setembre 2020 (1)
agost 2020 (1)
juny 2020 (2)
maig 2020 (2)
abril 2020 (1)
març 2020 (2)
desembre 2019 (1)
octubre 2019 (1)
setembre 2019 (2)
agost 2019 (1)
juliol 2019 (1)
maig 2019 (2)
abril 2019 (3)
març 2019 (1)
febrer 2019 (1)
gener 2019 (2)
desembre 2018 (5)
juny 2018 (1)
maig 2018 (1)
abril 2018 (3)
març 2018 (1)
febrer 2018 (1)
gener 2018 (2)
desembre 2017 (2)
novembre 2017 (1)
octubre 2017 (3)
setembre 2017 (1)
agost 2017 (5)
juliol 2017 (2)
juny 2017 (4)
maig 2017 (8)
abril 2017 (5)
març 2017 (1)
febrer 2017 (3)
gener 2017 (5)
desembre 2016 (5)
novembre 2016 (3)
octubre 2016 (4)
setembre 2016 (5)
agost 2016 (4)
juliol 2016 (5)
juny 2016 (3)
maig 2016 (9)
abril 2016 (7)
març 2016 (7)
febrer 2016 (3)
gener 2016 (5)
desembre 2015 (9)
novembre 2015 (4)
octubre 2015 (6)
setembre 2015 (3)
agost 2015 (3)
juliol 2015 (4)
juny 2015 (5)
maig 2015 (6)
abril 2015 (6)
març 2015 (13)
febrer 2015 (2)
gener 2015 (6)
desembre 2014 (5)
novembre 2014 (6)
octubre 2014 (5)
setembre 2014 (1)
agost 2014 (3)
juliol 2014 (5)
juny 2014 (7)
maig 2014 (13)
abril 2014 (15)
març 2014 (1)
febrer 2014 (2)
gener 2014 (3)
desembre 2013 (3)
novembre 2013 (4)
octubre 2013 (4)
setembre 2013 (1)
agost 2013 (3)
juliol 2013 (4)
juny 2013 (5)
maig 2013 (7)
abril 2013 (9)
març 2013 (2)
febrer 2013 (4)
gener 2013 (12)
desembre 2012 (1)
novembre 2012 (3)
octubre 2012 (2)
setembre 2012 (4)
agost 2012 (1)
maig 2012 (2)
abril 2012 (1)
febrer 2012 (2)
desembre 2011 (1)

Notícies

Una derrota és una lliçó que et permet créixer. Aquesta frase resumeix perfectament el transitar de l’infantil A pel grup 2 de preferent, una categoria roent i poc agraïda que converteix, gairebé d’una revolada, els nens en joves. Per sobreviure-hi, cal adaptar-se al mitjà el més ràpid possible, fer front a les envestides del destí amb fermesa i no perdre la fe ni tan sols quan sembla que la llum al final del túnel no acaba d’aparèixer mai... És aleshores quan s’han de treure les forces d’on no n’hi ha i continuar encaixant els cops amb el cap ben alt, conscient que cada partit perdut et fa més fort, més robust, i et prepara pel que vindrà en un futur. De fet, només és això el que importa...

L’allau de mals resultats soferts per l’equip de Marc Vila i Roger Rubio, a l’hora de la veritat, no ha suposat cap inconvenient. És cert que la victòria és un caramel que agrada a tothom, però els entrenadors valoren altres aspectes que no només guanyar i guanyar. “Òbviament, si el balanç de la temporada el fem en l'àmbit de resultats no pot ésser bo. En això és amb què es fixa la gent, el què li interessa. A nosaltres el què més ens importa és la formació, i en aquest aspecte l’equip ha crescut en conjunt i individualment. S’ha treballat molt bé, els jugadors han vingut als entrenaments, i s’han aplicat els conceptes futbolístics amb molt de criteri. Estem molt satisfets”, explica en Marc Vila. El problema ha estat competir en el sentit de mossegar, en sortir a la gespa a passar el rasclet i escombrar l'adversari mitjançant el joc de combinació i les ganes de buscar-li les pessigolles. Però hi ha una altra manera de competir sense emprar les urpes. Es tracte d'acumular informació, processar-la i aplicar-la quirúrgicament en els següents compromisos per anar consolidant un material sòlid i cada cop més difícil de trencar. Es coneix com fer grup, fer equip. “Hem sofert moltes derrotes i crec que això, al final, ens ha fet més competitius. Perquè quan perds tant, quan t’és tan difícil guanyar, t’adones que, si vols aconseguir una cosa, has de lluitar, has de treballar, has de suar i has de fer-ho en conjunt, confiant amb els companys. Aquesta és la gran lliçó d’aquest any. Hem tingut una gran oportunitat de créixer en aquest sentit. Guanyant no s’aprèn a ser competitiu, és al revés. Quan t’ho posen difícil és aleshores quan s’ha de treure el caràcter”, explica en Marc, que no s’atreveix a destacar el millor moment de la campanya: “És molt difícil triar un moment àlgid. Hem passat per trams de la temporada millors i pitjors, hem fluctuat molt. Hem fet actuacions excel·lents combinades amb actuacions molt pobres, també per culpa dels rivals que són molt diferents si jugues fora de la província de Girona. Els de Barcelona, per exemple, són molt agressius i això et condiciona”.

Respecte al pitjor moment de l’any, la cosa està clara: la irregularitat en el rendiment. “A pesar de patir una temporada amb tanta derrota seguida que costa d’assimilar, que et toca la confiança, la il·lusió i l’alegria, l’equip no ha defallit i ho ha intentat fins al final. I dins les dificultats evidents, ha tirat endavant”, subratlla en Marc, a qui li és difícil assenyalar un jugador de la seva plantilla que hagi destacat pel damunt de la resta: “Potser els tres de primer any perquè la categoria és difícil. En Mia ha estat el més regular, assolint un nivell de joc molt alt. Qui ha fet un creixement més pronunciat, anant de menys a més, ha estat en Marc Rovira, un noi molt introvertit que s’ha deixat anar. Els de segon any els posaria a tots en el mateix sac perquè tots han sabut quin era el seu rol dins l’equip, i tots han evolucionat d’alguna o altra manera, alguns d’ells després de discussions i xerrades intenses”, rememora. 

Per acabar, l’anècdota de la temporada: “En el partit contra el Figueres ens van xiular quatre penals en contra, de fet tres perquè un es va haver de repetir dues vegades. Per sort, dels quatre només van ésser capaços de materialitzar-ne un”. Moralitat? L’àrbitre, un fenomen.


OFICINES: Camp Nou - Pg. Dalmau s/n, 17820 Banyoles - info@cebanyoles.net