La història recent de l’infantil C ha estat d’una èpica constant. El seu transitar per la categoria ha esdevingut una lluita aferrissada per mantenir-se en el carril del mig en direcció a uns ideals que han defensat pel damunt de tot i de tothom. Perquè, mitjançant la construcció, tots els camins porten al gol. I els ha estat ben igual que, al davant, se’ls plantessin Goliats rabassuts i confiats per la seva espectacular presència física. Res. Els Davids de Martí Planas i Enric Trulls s’han valgut de la pilota per superar obstacles, per més alts i forts que fossin.
I des d’aquesta base, han aixecat un temple dedicat al toc per convertir una pilota llarga sense sentit en una associació curta amb tot el sentit del món. I la cosa ha funcionat prou bé, malgrat els típics alt i baixos de la competició. Martí Planas explica que ell es va fer càrrec de l’equip “al mes de novembre, quan ja s’havien disputat cinc partits. Des d’aleshores hem anat consolidant diferents aspectes essencials del futbol, però sobretot un: el joc en curt. S’ha de tenir en compte que la plantilla és curta, només disposem de tretze jugadors, i això ha estat un handicap en alguns moments. Això no obstant, també té coses positives, ja que el nombre de minuts acumulat per cada futbolista és molt alt respecte a altres equips”. Bastir un estil no es fa en un parell de dies, ni tampoc en un parell de setmanes i ni tan sols en un parell de mesos. És un procés de cocció lent que, a la llarga, dóna els seus fruits: “Hem aconseguit jugar bastant bé, i depenent del rival, millor o pitjor. El què realment importa és que ha existit una evolució ascendent, potser un pèl truncada pels darrers enfrontaments. Ara ja juguem amb l’hora del sol, això desgasta, i els resultats no han estat els esperats”.
Respecte a la diferència física entre els jugadors de primer i segon any d’infantil, en Martí és clar: “Ens hem trobat amb equips que tenen jugadors molt poderosos. De fet, aquesta és l’edat en què es nota més quan un jugador ja ha fet la crescuda i l’altre encara no. S’ha notat, però en gairebé tots els partits nosaltres hem portat el pes del joc”. El pitjor moment de l’any ha estat una sensació barreja de frustració i de desengany. “Quan semblava que havíem aconseguit uns mínims, que l’equip jugava i competia, va arribar l’enfrontament contra el Sant Gregori va donar la sensació que no havíem aconseguit l’objectiu. Ens pensàvem que l’equip era bastant sòlid i ens vam equivocar. Els faltava caràcter”. Per contra, el millor de la temporada es va produir al camp del Bescanó. Una derrota amb un molt bon sabor de boca. “El rival anava segon o tercer en la classificació i fins als últims minuts vam subjectar les seves envestides i vam jugar molt bé. Per desgràcia, ens van acabar marcant en els instants finals”.
En aquest cas, el fet divertit de l'exercici és un vídeo que va enregistrar l’Enric Trulls, una nadala que va penjar a Youtube. “Va convèncer el vestidor i ho vam fer. Va ser molt divertit”, assegura en Martí, que no vol destacar ningú de la plantilla. “Tots han estat molt regulars. Cap ha estat pel damunt de la resta. Si destaqués algú, no seria just”. L’equip pel damunt de les individualitats. Una màxima del futbol.
Per veure la nadala de l'infantil C, fes clic en aquest enllaç

