De sobte, enmig de la xerrada, sona una ventositat i tothom esclata a riure. El porter s’ha deixat anar... “Et juro que ho posaré a l’escrit”. Doncs promesa complerta.
Franz Kafka és l’autor de La Metamorfosi, un llibre inquietant i d'obligada lectura en què s’explica la transformació d’un home en insecte. L’aleví A del Banyoles també ha patit un canvi radical de la seva estructura genètica durant la temporada, això sí, sense arribar a modificar la seva aparença física. N’ha tingut prou cultivant allò que permet moure muntanyes: la fe. O dit d’una altra manera, ha crescut en sentit ascendent gràcies a l’auto confiança, en creure que, amb esforç i empenta, tot és possible. Una lliçó de vida que ha permès als pupils de Josep Ardila i Joel Olivé retrobar les bones sensacions i acabar esplaiant-se de gust a la gespa.
El tram final de temporada està essent més plàcid del que es pensaven perquè, ves per on, ara tot surt rodó, com si l’essència del passat només fos un record i l’essència del present els impulsi a expressar tot el que porten dins, i que algú els havia d’ajudar a expulsar. “Al principi de temporada, les coses van anar malament. No ens coordinàvem, estàvem un pèl desactivats i adormits. Vam aconseguir corregir aquesta dinàmica i ara les coses ens van bé. Els entrenadors ens van permetre sortir d’aquesta situació. Ara tenim més paciència i més confiança”, expliquen conscients que va ésser necessari a mig curs forçar un canvi de rumb perquè, si no, la nau anava directament a la deriva.
Dos futbolistes de l’aleví B van reforçar l’aleví A, i a partir d’aleshores la regularitat es va imposar. “La clau va ser que ens vam començar a entendre millor. I així, la circulació de la pilota va ser més ràpida, les translacions més directes, els controls més segurs”. Per entendre’ns: es va abandonar el perfil Bogarde i es va adoptar el perfil Xavi. Com no s’havia de notar, el canvi? El grup escull com a millor moment de l’any l’empat a casa “contra el Bisbalenc, que eren els primers. Vam jugar molt bé i els entrenadors ens van felicitar”. I el pitjor? “La derrota contra l’Olot, el quart classificat, per 9-3. Va ésser un desastre total”, subratllen sense embuts. Qüestionats per algun esdeveniment divertit que els hagi succeït durant la temporada, responen amb una anècdota escatològica, per no perdre el costum. “Un dia vam trobar-nos una cagada enorme en el lavabo del camp del Banyoles. Era com un submarí!”
Josep Ardila valora el curs en positiu, principalment per l’esforç realitzat pels jugadors, ja que sense les seves ganes no s'hagués pogut donar la volta a la truita: “Vam començar malament, no ens vam adaptar gaire a la categoria perquè no estaven acostumats a competir en una lliga tan forta. A finals de novembre es va produir un canvi de xip i vam fer allò que sabem fer, jugar a futbol. Ara estem a punt de subjectar la categoria jugant molt bé”. El tècnic revela que l’equip ha millorat molt “en l’actitud i en la mentalitat de fer front als partits. També en la capacitat de treballar i de competir. I en creure’s que són bons futbolistes. Tot plegat ha fet possible el canvi”. I rectificar a temps, una virtut dels savis.
