Club Deportiu Banyoles

Arxiu

desembre 2021 (1)
octubre 2021 (6)
agost 2021 (2)
juliol 2021 (1)
maig 2021 (2)
abril 2021 (1)
gener 2021 (2)
desembre 2020 (1)
octubre 2020 (3)
setembre 2020 (1)
agost 2020 (1)
juny 2020 (2)
maig 2020 (2)
abril 2020 (1)
març 2020 (2)
desembre 2019 (1)
octubre 2019 (1)
setembre 2019 (2)
agost 2019 (1)
juliol 2019 (1)
maig 2019 (2)
abril 2019 (3)
març 2019 (1)
febrer 2019 (1)
gener 2019 (2)
desembre 2018 (5)
juny 2018 (1)
maig 2018 (1)
abril 2018 (3)
març 2018 (1)
febrer 2018 (1)
gener 2018 (2)
desembre 2017 (2)
novembre 2017 (1)
octubre 2017 (3)
setembre 2017 (1)
agost 2017 (5)
juliol 2017 (2)
juny 2017 (4)
maig 2017 (8)
abril 2017 (5)
març 2017 (1)
febrer 2017 (3)
gener 2017 (5)
desembre 2016 (5)
novembre 2016 (3)
octubre 2016 (4)
setembre 2016 (5)
agost 2016 (4)
juliol 2016 (5)
juny 2016 (3)
maig 2016 (9)
abril 2016 (7)
març 2016 (7)
febrer 2016 (3)
gener 2016 (5)
desembre 2015 (9)
novembre 2015 (4)
octubre 2015 (6)
setembre 2015 (3)
agost 2015 (3)
juliol 2015 (4)
juny 2015 (5)
maig 2015 (6)
abril 2015 (6)
març 2015 (13)
febrer 2015 (2)
gener 2015 (6)
desembre 2014 (5)
novembre 2014 (6)
octubre 2014 (5)
setembre 2014 (1)
agost 2014 (3)
juliol 2014 (5)
juny 2014 (7)
maig 2014 (13)
abril 2014 (15)
març 2014 (1)
febrer 2014 (2)
gener 2014 (3)
desembre 2013 (3)
novembre 2013 (4)
octubre 2013 (4)
setembre 2013 (1)
agost 2013 (3)
juliol 2013 (4)
juny 2013 (5)
maig 2013 (7)
abril 2013 (9)
març 2013 (2)
febrer 2013 (4)
gener 2013 (12)
desembre 2012 (1)
novembre 2012 (3)
octubre 2012 (2)
setembre 2012 (4)
agost 2012 (1)
maig 2012 (2)
abril 2012 (1)
febrer 2012 (2)
desembre 2011 (1)

Notícies

Una temporada partida, dos començaments en un mateix any. Això ha estat, en resumits comptes, el què ha succeït amb l’aleví B del Banyoles, dirigit per en Jordi Bayot i l’Adrià Casanova, en el present exercici. L’explicació és senzilla: a mig curs, per raons que no vénen al cas, es van produir un parell de canvis de cromos amb l’aleví A. Exigències del guió que van obligar als tècnics a repensar l’equip gairebé de zero, incidint principalment en l’aspecte anímic, ja que els nous futbolistes que es van incorporar al planter no van arribar amb la moral precisament alta. Els petits canvis són poderosos, d’acord, però en futbol els petits canvis poden arribar a comportar desajustos importants de tot tipus. I aquest ha estat, potser sense exagerar, el cas de l’aleví B.

Sant tornem-hi, doncs. Refer tot allò que ja s’havia construït costa, però la tasca, ara que el temps ha passat i que amb la distància es poden fer valoracions més acurades, ha estat fructífera. És a dir, que els objectius, malgrat tot, s’han acabat complint perquè el compromís del grup ha estat màxim, i, d’entrada, qualsevol equip que disposi d’aquest valor és segur que avançarà cap endavant i mai farà un pas enrere. I no s’ha d’oblidar que d’un any difícil s’aprèn com si n’haguessin transcorregut dos de còmodes...

“La temporada? Les sensacions han estat bones. Creiem que hem respost a les ordres dels entrenadors, tot i que encara fallem en la passada, en jugades individuals, etc. Hem après que si els entrenadors ens diuen que hem de fer una cosa és perquè d’aquella acció en traurem un profit per l’equip, que allò que hem de fer té sentit”. Primera resposta dels joves futbolistes a una dòcil pregunta que gairebé tothom contesta amb monosíl•labs. Una anàlisi madura d’un any que, de ben segur, marcarà la seva educació futbolística. Passem a la següent qüestió i novament s’imposa la clarividència. Aquest cop, també per golejada. “Hem fallat en la confiança en nosaltres mateixos. Sortíem a jugar sense creure en les nostres possibilitats i sense actitud. I si no creus i si no t’esforces, no hi ha premi”. Bravo.

A continuació, la conversa es relaxa i assenyalen sense vacil•lar quins han estat el millor i el pitjor moment de la temporada. “Quan vam guanyar l’Abadessenc 6-5 perquè tot el que fèiem en els entrenaments ens va sortir. El pitjor, sens dubte, la derrota contra el Porqueres perquè a l’escola en parlàvem amb els seus jugadors i ens va fer una mica de vergonya perdre”. Guanyar o perdre els fa moure, fa que s’activin i que es motivin, com també el bon ambient al vestidor i la relació amb els companys. En aquest apartat, l’aleví B té un “pallasso” a la plantilla, l’Àngel. “Es passa el dia fent rucades i s’inventa cançons”, diuen, entre riures. I aleshores, en canten una, de cançó: “Ruuuuummm, ruuuummmm, fa la moootooo!”. Els acudits també estan a l’ordre del dia. Un exemple, en viu i en directe: “No es lo mismo la profesora de inglés que las ingles de la profesora”. Més somriures. De bon rotllo no en fa falta més, n’hi ha per donar, vendre i regalar. Per sort.

El tècnic, en Jordi Bayot, explica que “vam començar amb un equip un pèl més competitiu, però faltava polir-los perquè venien d’equips diferents i no havien jugat mai junts. A mitja temporada es va veure que l’aleví A necessitava dos reforços i es van produir uns canvis que ens van obligar a començar de nou. Vam necessitar un procés d’adaptació i d’autoestima, ja que els canvis van influir en l’equip i va baixar molt el nivell de joc i el rendiment. Gràcies a l’esforç de tots, ens vam poder recuperar”. Bayot, també jugador del primer equip, ha volgut descatar dos integrants de la plantilla. El primer, en Marc Duran: “L’he entrenat d'ençà que tenia 5 anys. Té molta qualitat dins el camp, però jugava cohibit i aquest any s’ha carregat l’equip a l’esquena. Ha demostrat un nivell de joc espectacular tant ofensivament com defensivament”. El segon, en Guillem Estarriola, “un noi que tècnicament està en la mitjana, però que la seva implicació ha estat màxima. Això ha fet que hagi estat un dels futbolistes més importants de l’equip a la gespa i al vestidor”. Sens dubte, un jugador de valor doble...


OFICINES: Camp Nou - Pg. Dalmau s/n, 17820 Banyoles - info@cebanyoles.net