Club Deportiu Banyoles

Arxiu

desembre 2021 (1)
octubre 2021 (6)
agost 2021 (2)
juliol 2021 (1)
maig 2021 (2)
abril 2021 (1)
gener 2021 (2)
desembre 2020 (1)
octubre 2020 (3)
setembre 2020 (1)
agost 2020 (1)
juny 2020 (2)
maig 2020 (2)
abril 2020 (1)
març 2020 (2)
desembre 2019 (1)
octubre 2019 (1)
setembre 2019 (2)
agost 2019 (1)
juliol 2019 (1)
maig 2019 (2)
abril 2019 (3)
març 2019 (1)
febrer 2019 (1)
gener 2019 (2)
desembre 2018 (5)
juny 2018 (1)
maig 2018 (1)
abril 2018 (3)
març 2018 (1)
febrer 2018 (1)
gener 2018 (2)
desembre 2017 (2)
novembre 2017 (1)
octubre 2017 (3)
setembre 2017 (1)
agost 2017 (5)
juliol 2017 (2)
juny 2017 (4)
maig 2017 (8)
abril 2017 (5)
març 2017 (1)
febrer 2017 (3)
gener 2017 (5)
desembre 2016 (5)
novembre 2016 (3)
octubre 2016 (4)
setembre 2016 (5)
agost 2016 (4)
juliol 2016 (5)
juny 2016 (3)
maig 2016 (9)
abril 2016 (7)
març 2016 (7)
febrer 2016 (3)
gener 2016 (5)
desembre 2015 (9)
novembre 2015 (4)
octubre 2015 (6)
setembre 2015 (3)
agost 2015 (3)
juliol 2015 (4)
juny 2015 (5)
maig 2015 (6)
abril 2015 (6)
març 2015 (13)
febrer 2015 (2)
gener 2015 (6)
desembre 2014 (5)
novembre 2014 (6)
octubre 2014 (5)
setembre 2014 (1)
agost 2014 (3)
juliol 2014 (5)
juny 2014 (7)
maig 2014 (13)
abril 2014 (15)
març 2014 (1)
febrer 2014 (2)
gener 2014 (3)
desembre 2013 (3)
novembre 2013 (4)
octubre 2013 (4)
setembre 2013 (1)
agost 2013 (3)
juliol 2013 (4)
juny 2013 (5)
maig 2013 (7)
abril 2013 (9)
març 2013 (2)
febrer 2013 (4)
gener 2013 (12)
desembre 2012 (1)
novembre 2012 (3)
octubre 2012 (2)
setembre 2012 (4)
agost 2012 (1)
maig 2012 (2)
abril 2012 (1)
febrer 2012 (2)
desembre 2011 (1)

Notícies

L’aleví C és una paleta de colors ben vius, un conglomerat de futbolistes de deu anys amb característiques pròpies de la seva edat que, això no obstant, tenen cadascun d’ells un punt diferencial que aporta riquesa al grup. Ja consolidat fora del terreny de joc, l’equip que entrena Sergi Gala i Àlex Quiñones ha sofert una evolució futbolística molt bèstia durant el present exercici forçada per les circumstàncies. Els inicis van ser durs perquè els rivals els superaven gairebé sempre en l’apartat físic. És clar, els duien un any d’avantatge i l’envergadura dels uns i els altres, de vegades, era com la nit i el dia. Cada enfrontament era una batalla contra els elements i les torres enemigues que impossibilitava la transmissió a la gespa d’un joc de toc i d’associacions curtes que el Banyoles duia i duu a la sang... 

Però a poc a poc la tendència va anar canviant. Un cop assimilats els conceptes dels nous entrenadors, un cop la plantilla va entendre que la força física és un valor, sí, però mai el camí i un cop la voluntat va esberlar els dubtes, la màquina va començar a caminar en línia recta. Vet aquí, doncs, que els jugadors van redescobrir la pilota, aquella gran desconeguda fins a aquell moment, i van aconseguir donar-li sentit altra vegada. El resultat va ser l’esperat: a més joc i a més esforç col•lectiu, millors resultats. Una simple regla de tres que, en l’aleví C, s’ha complert fil per randa. I ara ja no ensopeguen contra torres altes i majestuoses, sinó que, amb habilitat, les esquiven sense ni tan sols deixar rastre...

“Com ha anat la temporada?”, els pregunto per encetar la xerrada. L’optimisme és desbordant d'entrada i es va desfent de mica en mica, com un bocí de sucre en el cafè... “Som molt bons, nosaltres. Tot ha anat perfecte! Els resultats podien haver estat millor perquè hem sigut irregulars, però hem anat de menys a més”. Les lliçons dels entrenadors els han quedat gravades amb foc al cervell. “Ens han dit que l’esforç és innegociable. S’ha de córrer i no ser tan egoistes. D’aquesta manera podrem fer parets, bones jugades... i així, guanyar”. Guanyar. El triomf, la victòria, allò que persegueixen cada cop que es vesteixen de curt. Un objectiu a llarg termini, ja que ara han d’aprendre a arribar-hi pel camí més adient. “Jugar bé ens condueix a guanyar. Si no ho fem, només ens pot ajudar la sort”

Enguany han gaudit d’un reforç de luxe per continuar creixent, “en Lewandowski!”, criden tots en una sola veu. Es refereixen a l'Andreu Rigau, que juga al davant i que, segons sembla, s’assembla al polonès del Dortmund en les formes. El millor moment, el partit amistós contra el “West Bromwich Albion anglès, en què fins i tot vam anar guanyant”. El pitjor, una dura derrota a casa contra el Porqueres (0-8), val a dir que sense cap dels dos entrenadors oficials a la banqueta. L’esdeveniment divertit de l’any no n’ha estat un de sol, sinó que n'han estat diversos i sempre protagonitzats per una sola persona. “El pare Gala!”, exclamen. En efecte, el progenitor d’un dels entrenadors ha estat decisiu per a la consecució de moltes victòries. “Sempre que venia a veure’ns, guanyàvem”. Ben cert. “Ens porta sort, és el nostre amulet”. I un cop dutxats, ració de llaminadures per a tothom!

L’anàlisi de l’entrenador, l’Àlex Quiñones, és molt positiu: “L’equip era i és una pinya dins i fora de la gespa. Vam començar la primera volta una mica irregulars, de tràmit, per anar-nos coneixent, i crec que durant la segona volta hi ha hagut un canvi brutal. Han jugat més com un equip, amb intensitat, i en els entrenaments ens hem posat seriosos. Crec que podríem estar una mica més a dalt a la classificació per l’equip que tenim i veient els rivals, però s’ha fet bona feina i hi ha hagut una evolució positiva”. I l’any que ve, què? “M’encantaria continuar amb ells, però depèn de si jo continuo al primer equip o no. Va lligat a això”. Si fos que sí, en què centraries els teus esforços? “En què fossin més competitius, que tinguessin un caràcter més guanyador”. Perfecte. Doncs que sigui que sí.

OFICINES: Camp Nou - Pg. Dalmau s/n, 17820 Banyoles - info@cebanyoles.net