Club Deportiu Banyoles

Arxiu

desembre 2021 (1)
octubre 2021 (6)
agost 2021 (2)
juliol 2021 (1)
maig 2021 (2)
abril 2021 (1)
gener 2021 (2)
desembre 2020 (1)
octubre 2020 (3)
setembre 2020 (1)
agost 2020 (1)
juny 2020 (2)
maig 2020 (2)
abril 2020 (1)
març 2020 (2)
desembre 2019 (1)
octubre 2019 (1)
setembre 2019 (2)
agost 2019 (1)
juliol 2019 (1)
maig 2019 (2)
abril 2019 (3)
març 2019 (1)
febrer 2019 (1)
gener 2019 (2)
desembre 2018 (5)
juny 2018 (1)
maig 2018 (1)
abril 2018 (3)
març 2018 (1)
febrer 2018 (1)
gener 2018 (2)
desembre 2017 (2)
novembre 2017 (1)
octubre 2017 (3)
setembre 2017 (1)
agost 2017 (5)
juliol 2017 (2)
juny 2017 (4)
maig 2017 (8)
abril 2017 (5)
març 2017 (1)
febrer 2017 (3)
gener 2017 (5)
desembre 2016 (5)
novembre 2016 (3)
octubre 2016 (4)
setembre 2016 (5)
agost 2016 (4)
juliol 2016 (5)
juny 2016 (3)
maig 2016 (9)
abril 2016 (7)
març 2016 (7)
febrer 2016 (3)
gener 2016 (5)
desembre 2015 (9)
novembre 2015 (4)
octubre 2015 (6)
setembre 2015 (3)
agost 2015 (3)
juliol 2015 (4)
juny 2015 (5)
maig 2015 (6)
abril 2015 (6)
març 2015 (13)
febrer 2015 (2)
gener 2015 (6)
desembre 2014 (5)
novembre 2014 (6)
octubre 2014 (5)
setembre 2014 (1)
agost 2014 (3)
juliol 2014 (5)
juny 2014 (7)
maig 2014 (13)
abril 2014 (15)
març 2014 (1)
febrer 2014 (2)
gener 2014 (3)
desembre 2013 (3)
novembre 2013 (4)
octubre 2013 (4)
setembre 2013 (1)
agost 2013 (3)
juliol 2013 (4)
juny 2013 (5)
maig 2013 (7)
abril 2013 (9)
març 2013 (2)
febrer 2013 (4)
gener 2013 (12)
desembre 2012 (1)
novembre 2012 (3)
octubre 2012 (2)
setembre 2012 (4)
agost 2012 (1)
maig 2012 (2)
abril 2012 (1)
febrer 2012 (2)
desembre 2011 (1)

Notícies

Fins i tot de les males experiències se’n pot treure una lectura positiva. Aquesta afirmació, que signaria qualsevol optimista de mena, és ben vàlida pel juvenil B del Banyoles, que enguany ha complert amb les expectatives com a equip, però no en la faceta individual. Molts jugadors s’han estancat, possiblement perquè la categoria en què els ha tocat competir no era la més idònia per a una progressió eficient. Òscar Aja, Sergi Vila i Francesc Gómez han entrenat un grup cohesionat i entregat, d’això ningú en dubte, però ja se sap que, a menys exigència, menys esforç. Probablement, si el juvenil B hagués disputat una lliga més forta, el balanç final de la temporada, tot i ser bo, hauria estat excel·lent. Aquest ha estat el gran handicap de l’equip: la motivació, entregar-se al cent per cent tot i saber que els rivals eren inferiors. 

Òscar Aja ho explica així: “Ha estat una campanya plàcida, massa plàcida. S’han complert les expectatives perquè s’esperava, ni més ni menys, el què hem fet. Hi havia un equip que era millor que nosaltres, el Girona, que ha quedat primer. La nostra obligació era quedar per sobre la resta d’equips i hem assolit l’objectiu amb molts alt-i-baixos, amb joc i actitud, i amb no tant joc i no tanta actitud. És una categoria molt fluixa en la que hi ha cinc partits tensos i disputats, i 6 o 7 equips molt fluixos. I així costa molt fer millorar l’equip”. El parany és la relaxació. Baixar decibels i transitar a mig gas perquè l’adversari no dóna més de si. “En aquest campionat costa ésser exigent perquè hi ha rivals que no corren i que porten a l’engany a jugadors i a pares. Quan guanyes deu o dotze a zero, et penses que ets molt bo, però això no té res a veure amb la realitat perquè s’ha de valorar la capacitat del rival. És complicat de gestionar perquè costa motivar els jugadors per jugar contra un equip de la zona baixa, que són fluixos. Has de buscar objectius perquè, de vegades, no val ni la pena jugar”, subratlla el tècnic basc, emprant a la perfecció aquella cèlebre dita de clar i català

Quan la ment està sobreexcitada i les neurones funcionen a tot tall, la capacitat dels blanc-i-blaus augmenta de manera exponencial. Aleshores, ves per on, ja no es veu un equip sense esma, sinó que la imatge que es projecta és la d’una formació segura de si mateixa i capaç de traduir a la gespa el futbol que els seus tècnics han pensat per a ella. L’exemple per antonomàsia són els dos enfrontaments contra el Girona: “Tot va ésser diferent perquè tots estaven molt motivats. Vam perdre els dos partits per la mínima, però vam tenir opcions de guanyar-los tots dos. La gent estava endollada i vam demostrar que la diferència entre nosaltres i ells no era tanta”, relata Aja amb un deix d’orgull. Sense anècdotes per destacar, el mister incideix una vegada i una altra en què “la part negativa ha estat que d’alguns jugadors no els hem tret suc, que no han aprofitat l’any potser també per la incapacitat nostra, però que s’han estancat. Això no vol dir que tornin a agafar el camí correcte, malgrat que l’edat més complicada és l’última de cadet i la primera de juvenil. De totes maneres, confio en què podrem donar la volta a la situació en el futur”. Que així sigui, doncs.


OFICINES: Camp Nou - Pg. Dalmau s/n, 17820 Banyoles - info@cebanyoles.net