IVAN P. PRAT / Banyoles.
De Banyoles de tota la vida, Martí Hereu, l'actual psicòleg esportiu del CEB, fa només un parell d'anys -ara en té 23- que va acabar la seva formació universitària amb el grau en Psicologia de la Universitat de Girona. Ja en aquest període, i concretament en les pràctiques de Psicologia Esportiva, va començar a treure el nas al circ del món del futbol: "Vaig fer-les al centre 'Valor Positiu'. Allà vaig estar al costat d'uns grans professionals, als quals els he de donar les gràcies per les oportunitats i els aprenentatges que vaig adquirir treballant amb equips i entitats com la Unió Esportiva Llagostera, el Club Balonmano Fraikin Granollers, el Club Natació Banyoles, el Sant Gregori, entre d'altres. Aquesta experiència va permetre'm veure que la psicologia esportiva m'apassionava", assegura. Actualment està reforçant els seus coneixements amb el Màster de la Societat Iberoamericana de Psicologia Esportiva, en modalitat online, que l'acreditarà oficialment com a psicòleg esportiu.
El seu vincle amb el CE Banyoles "m'ha ajudat a créixer esportivament i personalment". No en va, va vestir els colors blanc-i-blaus ja amb 4 anys, i fins que va cloure la seva etapa de juvenil -després va optar per al futbol sala, a Fontcoberta, i encara en actiu. Com a PE, en canvi, es va estrenar la temporada passada com a formador d'un equip Prebenjamí i com a ajudant de l'Àrea e Coaching Esportiu: "Vaig tenir l'oportunitat d'aprendre i compartir coneixements en un equip multidisciplinari format per en Jordi Matamala (coach), en Josep Maria Fontbernat (psicòleg clínic) i jo, que aportava coneixements de la psicologia esportiva i del rendiment". La baixa per motius personals de Jordi Matamala li va obrir les portes a continuar a l'Àrea de Coaching "però reanomenant-la com a Àrea de Psicologia Esportiva, on treballem actualment conjuntament amb en Josep Maria Fontbernat, que m'ajuda en tasques de suport i assessorament".
-L’aparició del psicòleg aplicat a l’esport va tenir el seu moment àlgid temps enrere. Ara no se’n parla tant... És pel fet que ja és una figura assimilada o perquè ha perdut suports?
-Partim del fet que la psicologia esportiva és un àmbit relativament nou que encara està en una etapa de creixement i que tindrà el seu punt àlgid d'aquí a uns anys. El fet que mencionis el seu punt àlgid en fa un temps, pot ser degut a la novetat d'aquesta figura en l’àmbit esportiu, on es podia haver viscut com el "boom" i on actualment, ja no hi ha aquest efecte inicial. Ara bé, els motius pels quals actualment no se’n parla tant o aquesta manca de visibilitat, poden tenir diferents explicacions.
-Per un costat tenim l'estigma negatiu envers la figura del psicòleg, on òbviament la psicologia esportiva també en surt perjudicada. Aquest estigma prové de creences errònies, com per exemple que al psicòleg només hi van "els que estan bojos" o que tenen algun problema mental greu. La veritat no és aquesta, sinó que les persones que van al psicòleg són aquelles que inverteixen en salut mental, emocional i en qualitat de vida. Vivim en una societat molt competitiva i accelerada, on ningú s'escapa (o s'escaparà) de problemes o malestars emocionals com l'ansietat, la tristesa, l'angoixa, la pèrdua d'una persona estimada... I personalment, sóc de les persones que creu que tothom hauria d'anar al psicòleg, però hi ha un treball molt gran a fer en les creences i prejudicis que envolten aquesta figura.
Per un altre costat, també hi ha hagut males praxis dutes a terme per professionals que en moltes ocasions no eren psicòlegs, però s'hi feien passar. Aquestes han sortit als mitjans de comunicació i tots en sabem la gran influència que tenen en les creences de les persones, que no tenen perquè ser del tot certes.
Finalment, un altre aspecte podria ser la invisibilitat que tenen aquests professionals en els staffs tècnics o en clubs. El fet de treballar amb aspectes subjectius, és a dir, que no es veuen a simple vista perquè són mentals, emocionals o relacionals, pot fer que no se li doni tanta importància com la que podrien tenir altres professionals especialitzats amb aspectes més observables i mesurables. Un exemple podrien ser els fisioterapeutes, una figura molt integrada dins els clubs, que treballen amb lesions musculars, òssies, articulars... que són localitzables i mesurables a partir de diferents instruments (ecografia, radiografia...), a més a més, se’n pot mesurar l’evolució a partir de mesures objectives, com en pot ser el temps de recuperació. Per contra, els canvis a nivell intern i psicològic, encara que hi són, no són tan palpables i mesurables i acostumen a ser subjectius.
-Ven-me la conveniència de disposar d’un psicòleg. És a dir, fa dècades, al futbol, per exemple, no existien aquestes figures. I d’èxits sempre n’hi havia. Com de fracassos...
-L'esport, i en aquest cas, el futbol, ha evolucionat molt ràpidament en el transcurs dels anys en tots els sentits. Uns quants anys enrere els staffs tècnics dels equips de futbol professional, estaven formats pel primer entrenador, el segon entrenador i el delegat. A poc a poc, tot s'ha anat professionalitzant més i s'ha vist la necessitat d'incorporar d'altres figures que s'han considerat i demostrat importants com la del professional de la fisioteràpia, nutrició, salut, metodologia, porters, etc.
La psicologia està en procés de consolidar-se dins l'esport, on cada vegada més, en tots els equips d'elit s'està introduint aquesta figura d'una manera o d'una altra. Però és cert que costa més trobar-la en equips que no estan professionalitzats a causa dels recursos econòmics que s'hi ha de destinar. Aquí, al CE Banyoles, en som uns privilegiats i un dels motius pels quals aquesta àrea existeix és perquè hi ha un projecte que va més enllà del rendiment, on també es busca el benestar i el bon desenvolupament dels jugadors i entrenadors del club.
Així doncs, et venc la conveniència de disposar d’un psicòleg esportiu perquè són els professionals que poden ajudar i intervenir en aspectes molt importants per a un jugador i un club, com poden ser la motivació, l’autoconfiança, l’ansietat competitiva, la gestió emocional, la concentració, el control dels pensaments, la comunicació, el reforçament dels aprenentatges, entre molts altres factors, que juguen un paper clau en la salut mental dels jugadors i el rendiment esportiu. D’aquesta manera, a tall de resum, el psicòleg esportiu és un professional que vetlla pel benestar emocional, mental i social d’una entitat esportiva, a la vegada que n’augmenta el rendiment en tots els aspectes... Ja que si s’està bé mentalment, emocionalment i hi ha un bon ambient relacional, fa que també se’n potenciï el rendiment físic, tècnic, tàctic... A més a més, el fet de disposar d’un psicòleg esportiu dintre un club pot ser un element diferenciador envers altres clubs, on s’està veient que el futbol cada vegada més s’està igualant en tots els sentits i nivells. Per tant, s’han d’aprofitar tots els elements que poden ajudar a marcar la diferència i gestionar situacions complicades, com podria ser el cas d’un equip que es troba en una mala dinàmica de resultats i que s’ha situat en zona de descens. És una situació on l’aspecte mental i emocional hi juga un paper molt important, on encara molts clubs el descuiden.
-Que un club modest com és el cas del CE Banyoles pugui gaudir d’aquest assessorament resulta un servei per a alguns poc valorat?
-El problema està en el fet que, com he dit abans, hi ha entrenadors que no saben quina és la funció d'un psicòleg esportiu i això genera incertesa i desconfiança. Aquest fet sumat a l’estigma d’anar al psicòleg (que si els analitzem, que si tenen un problema...) aquests aspectes generen una resistència cap a aquesta figura. Ara bé, és veritat que cada vegada hi ha més entrenadors que per diversos motius, perquè han estudiat CAFE, han fet els cursos d'entrenadors de la federació catalana, o bé, perquè n'han sentit a parlar, ja coneixen com treballa aquesta figura, amb quins aspectes els podem ajudar i aquesta informació fa que els entrenadors estiguin més oberts des d'un primer moment a treballar. Amb el cas dels entrenadors que tenen resistència a la figura del psicòleg, el treball està a informar sobre què és realment un psicòleg esportiu, que estem per ajudar i donar suport amb els aspectes purament psicològics (emocionals, mentals, conductuals, gestió de grup, gestió de variables psicològiques...) tant a escala individual com grupal. Però que en cap cas imposem una manera de fer, sinó que els fem explorar diverses maneres d'actuar en benefici del grup. Amb aquests entrenadors, moltes vegades s'ha de fer un treball lent a l'hora de treballar amb ells perquè no et vegin com una figura estranya o invasora del seu context.
-Explica’m un cas: un jugador no rendeix tot el pot per algun contratemps personal. Què fa el psicòleg esportiu?
-Primer de tot, vull dir que no hi ha una única manera d'abordar un cas, sinó que depenent de la persona i de la situació, serà millor utilitzar una estratègia o una altra. Poso un cas bastant comú en el món del futbol, explicant una de les moltes opcions de treball que es podria realitzar amb aquest futbolista, on s’hauria de fer un treball més extens i complex.
Imaginem el cas d’un jugador de futbol de la categoria cadet de 15 anys, el qual rendeix bé als entrenaments, gaudeix del futbol i té una relació bona amb els companys. Durant tota la temporada ha rendit a un bon nivell, però s’ha identificat que durant aquestes últimes setmanes, a mesura que anaven avançant els minuts del partit, el jugador arribava a un punt en el qual tot li sortia malament i no era capaç de tornar a rendir com abans. En aquests moments mostra una actitud de desgana, de frustració i una postura corporal de desànim, abaixant el cap constantment.
Davant aquest cas, com a psicòleg esportiu em formularia tot un seguit de preguntes que em permetessin analitzar amb més profunditat el cas i plantejar diferents intervencions que responguessin a les necessitats del jugador. A continuació presento tot un seguit de hipòtesis a tall d’exemple:
*Què podria estar fent l’entrenador?
-Ens podríem trobar davant el cas d’un entrenador el qual basa la seva comunicació durant els partits a només corregir els errors que realitza cada jugador. Aquesta manera d’actuar pot afavorir el fet de frustrar a un jugador. L’entrenador és una persona de referència pel jugador, si aquest només li marca el que esta fent malament el jugador va experimentant frustracions davant cada error, i hem de ser conscients que és normal cometre errors durant un partit de futbol.
*Quines possibles creences i pensaments podria tenir el jugador?
-Aquí, podríem trobar-nos davant el cas d’un jugador que li dóna molta importància al resultat i a la competició, quan es dóna tanta importància aquests elements els pensaments que poden aparèixer poden ser del tipus: no puc fallar, he de demostrar que sóc titular, s’ha de guanyar com sigui... Estem davant de pensaments disfuncionals que afecten a la manera d’entendre l’error per part del jugador. Per tant, aquest el viu com un fracàs que li fa experimentar emocions negatives, quan això és continuat en el temps pot fer-li experimentar ràbia, tristesa, frustració... que són emocions que no ens ajuden durant un partit. Per exemple, una manera més funcional d’entendre l’error seria com una oportunitat de millora que ens faria reaccionar diferent davant l’error.
*Quina podria ser una possible intervenció?
-Primer de tot, amb l’entrenador s’hauria de fer un treball a l’hora de fer-li veure que no només ens podem comunicar des de un llenguatge punitiu (corregir errors) sinó que també existeixen altres tipus de comunicació com reforçar positivament (mencionar el que ha fet bé), donar suport (ànims), donar instruccions (com ho podries fer la pròxima vegada)... D’aquesta manera, se li faria entendre que el jugador ja veu que ha fallat, que no fa falta que li digui, sinó que el jugador necessita un altre tipus de comunicació, que l’ajudi a afrontar les següents jugades.
Amb el jugador es podria realitzar un treball individual que podria seguir l’estructura següent:
1) Identificar pensaments, emocions i conductes durant diferents moments
2) Identificar senyals que anticipen el bloqueig
3) Treballar les creences envers la competició, el resultat i l’error
4) Controlar el pensament i la postura corporal
5) Seguiment i treball continuat
-Convèncer els pares és més complicat que tractar amb els joves?
-Podria dir-te que des de la meva experiència generalment sí... Això moltes vegades es dóna perquè estem parlant de futbol, l’esport rei. Quasi tothom el segueix, amb més o menys coneixements però tothom s'atreveix a opinar. Fins i tot, a donar indicacions durant un partit. Aquest fet fa que molts pares adoptin el rol d'entrenadors en el context esportiu, en comptes del rol de pares que és el que haurien de dur a terme. Aquests ho fan amb tota la bona intenció del món, perquè el seu fill millori. Però la veritat és que el nen ja té un entrenador/a i el que realment necessita dels seus pares, precisament, és que actuïn amb el rol de pares. És a dir, que donin suport i animin als seus fills. D’aquesta manera, des del meu punt de vista trobo que tractar amb jugadors és més fàcil perquè aquests actuen com a jugadors, a diferència dels pares que en ocasions actuen com a entrenadors... Aleshores han d'entendre que aquesta manera d'actuar perjudica el seu fill... Un dels motius pels quals pot perjudicar el fill pot ser en fer confondre' sobre qui realment és l'entrenador, fent-lo dubtar de a qui li ha de fer cas a les indicacions. En aquests casos, el que passa és que la mare o el pare sense voler desacrediten a l'entrenador/a i li treu l'eina més potent i important que té un entrenador per afavorir el creixement personal i futbolístic del jugador, li treu la credibilitat. Sense aquesta eina l'entrenador està perdut, poc podrà fer per afavorir un bon desenvolupament integral del nen en el context esportiu. Així doncs, els pares han d'entendre quines són les seves veritables funcions, i com diu un bon psicòleg esportiu com en Pep Marí, es tracta que "només siguin pares". Aquestes funcions podrien ser donar suport incondicional al fill indiferentment de la situació, tant en les victòries com en les derrotes, en bons moments i en situacions conflictives, i no només al seu fill sinó a tot l'equip i també a l'entrenador/a... Cal destacar que els pares poden fer una funció que NOMÉS la poden fer ells, i de la qual se'ls ha de responsabilitzar perquè a la llarga els seus fills les puguin dur a terme pel seu propi compte. Es tracta de l'entrenament invisible, podríem dir que es tracta d'acompanyar i donar suport en l'establiment d'hàbits saludables dels seus fills com: dormir 8 h, afavorir una alimentació saludable, la hidratació, estudiar o fer deures diàriament, potenciar els vincles socials dels fills, rebre suport quan els resultats no apareixen de forma ràpida, portar-los a entrenaments i als partits si aquests no poden per si sols... I un munt de feines més que aquestes sí que només les poden dur a terme les mares i els pares!
-I els entrenadors, et demanen un cop de mà?
-Sí, i tant! Al principi d'estar al club, vaig haver de donar-me a conèixer i explicar-los-hi amb quins aspectes els podria ajudar i donar suport. La realitat és que amb alguns entrenadors hi he tingut menys tracte, també perquè he hagut de prioritzar, els equips que necessitaven més suport, o bé els que tenien més ganes de treballar amb mi. Actualment, és bonic veure com de vegades són ells els que s'acosten a tu i et demanen assessorament sobre com gestionar cert aspecte o situació... Aleshores realitzo un treball amb l'entrenador formant-lo i donant-li eines per poder-ho gestionar ell mateix, o bé, si és un cas més complex aleshores realitzo un treball individual amb el jugador.
-Hi ha qui defensa que la presència d’un PE hauria de ser quasi obligada en un club. D’altres, no la veuen ni de lluny necessària i consideren que entrenadors, monitors, formadors i pares ja omplen aquest buit. Com ho veus?
-Et diria que per mi és una figura molt important i interessant, ara bé, es pot discutir si ha de ser una figura obligada, perquè si el club i les persones que el formen no hi creuen, la figura passa a ser inútil i per tant, desaprofitada i prescindible. Ara bé, a aquests clubs se'ls hi escaparan temes que són fonamentals pel bon funcionament. Per posar un exemple... Tothom té una idea de com comunicar i fer arribar un missatge a una altra persona. Però la feina de la psicologia va més enllà, la realitat és que el factor verbal només és el responsable del 7% de l’eficàcia de la comunicació, el factor para-verbal (to de veu, intensitat de la veu, la velocitat...) un 38% i el factor no verbal (moviments, gestos, expressions, actituds, postura...) el 55% restant. Per tant, lo més important és com es diuen les coses i no tant el que es diu. Aquests aspectes i molts d’altres, és normals que no es coneguin i es poden estar desaprofitant, i per això és important disposar de la persona que vetlla i optimitza aquests aspectes psicològics, emocionals, mentals, conductuals i relacionals en un club esportiu.
-Haver de gestionar sumes de diners estratosfèriques, contractes de publicitat, anuncis, el fet de ser mediàtic, la pressió... A l’elit el psicòleg esportiu és vital? O hi ha més feina al futbol base?
-Personalment, considero que és vital en els dos contextos i intentaré justificar-ho. En l'elit ens trobem en una situació que com bé dius, els esportistes estan immersos en unes pressions externes molt elevades, però que s’hi afegeixen unes pressions més internes de que la seva feina depèn dels resultats, és a dir, de guanyar. Així doncs, és essencial el treball psicològic per ajudar a gestionar totes aquestes pressions i d’altres aspectes, amb la finalitat de que l’esportista pugui explotar el seu màxim rendiment, fins i tot en aquestes situacions adverses.
En canvi, en l'esport de base estem en una etapa de formació on s'ha de vetllar per donar totes les eines possibles als joves perquè aquests gaudeixin, aprenguin, es formin amb tots els aspectes (tècnics, tàctics, físics, mentals, emocionals...) i adquireixin valors positius. Com per exemple, el respecte, l'esforç, el treball en equip, l'amistat... i en podríem treure molts més que l'esport els afavoreix sempre que es tingui cura dels aprenentatges, el divertiment i l'esforç per sobre dels resultats. Tots aquests aspectes a la llarga els poden servir per dotar al jugador de més recursos per arribar a l'elit, si així ho desitja el nen o nena i té les capacitats per arribar-hi. En el cas que hi arribi, tot aquest treball haurà servit perquè el seu pensament sigui més funcional davant les situacions adverses i les pressions. Però a més a més, aquestes eines, valors i recursos li poden servir per a altres contextos de la vida com poden ser els estudis, la feina, els amics, la família... I aquí hem de ser conscients que l'esport és un context molt ric en situacions, que el podríem equiparar a un entrenament per la vida, sempre que hi hagi bons professionals que intentin promoure aquests aspectes, i un d'ells n'és el psicòleg esportiu.