IVAN PULIDO / Amb 34 primaveres, és l'actual coordinador de la factoria del CE Banyoles. La dels joves, la dels que arriben en bicicleta al Miquel Coromina per als entrenaments. Nascut a Sant Celoni, Jordi Tarridas ve a ser el "cul d'en Jaumet" quan no volta per l'Estadi. És gerent d'una entitat social, membre de la Junta de l'Associació Canaan i també de la de Junts i Endavant... I amb tot plegat encara té temps per formar-se. Va estudiar Economia a la UdG i és enamorat de la gestió aplicada al món social. No en va, actualment està cursant un postgrau de direcció estratègica per associacions i fundacions a la Universitat Ramón Llull. La seva relació amb la pilota, com a jugador en actiu, la resumeix en tres etapes: una primera, de formativa, al Sant Celoni fins a la categoria juvenil de 2n any; i una segona que prefereix explicar en primera persona: "Vaig jugar al Granollers menys d’un any a una categoria de prestigi que em va portar més mals de caps que beneficis. M'explico: vaig fitxar per un equip de categoria superior, on s'entrenava quatre dies a la setmana més el partit del cap de setmana. Resum: el futbol m'agradava i se’m donava bé, però no m'agradava prou com per a renunciar a estones amb la família, els amics i l'entorn". No oblidem la 3a etapa, que no és la darrera perquè encara està en actiu: a la UdG, quan endreçava els llibres, va jugar al seu equip de futbol sala durant 11 anys, modalitat que encara practica, ara al Fontcoberta.
La seva relació amb el Banyoles va començar fa 6 anys. Amb molta passió, la precisa d'aquesta manera: "Vaig començar a ajudar en Gaspi el 2013, portant un prebenjamí. Des d'aleshores, hi he estat amb en Gaspi. De fet, ara entrenem i coordinem junts! He après d'ell moltes coses, sobretot l'esperit de superació i de gestió de grups, la constant obssessió per fer un equip millor i el més bonic de tot: saber transmetre valors.A ixí que hem entrenat junts en prebenjamins, alevins, infantils i actualment el cadet C. Des de 2016 estic fent de coordinador del club. El primer any em va tocar entrar-hi de rebot i després cada any el club m'ha anat renovant la confiança. Ara mateix i des de fa un parell d’anys hi ha un projecte sòlid on el club està fent un esforç i hi està destinant molts recursos al futbol base. M’agrada! L’estructura i la manera de treballar no té res a envejar a cap club gran. Hem de millorar coses, moltes! Però estem en el bon camí!
-Diu el diccionari que “coordinar” significa combinar mitjans tècnics i persones i dirigir els seus treballs per portar a terme una acció comuna”. Dit així, sembla fàcil...
-El que diu el diccionari està molt bé i m'ho crec... però cal precisar quins són les responsabilitats d'un coordinador com, en aquest cas, el del Club Esportiu Banyoles... Penso, que la feina del coordinador la podríem dividir en 5 grans parcel·les o àrees de treball:
1-El club: on s'hi fa molta feina interna invisible que no es veu, i que m’atreviria a dir que és a vegades desagraïda. Però el fet de creure en la filosofia de club, en saber que hi ha un projecte a darrera, que hi ha un equip de treball molt potent... Aquesta feina passa més bé, sents que se't dóna suport i et dóna energia en èpoques de fer fitxes, de preparar partits amistosos, de quadrar horaris, d'elaborar plantilles, de dur a terme la burocràcia pertinent perquè tot pugui funcionar...
2-Els equips: És el que dóna el motiu a l’existència de la figura del coordinador, que és un “multitasking” molt ampli. El coordinador vetlla pel bon funcionament de l’equip en línies generals, gestió d'horaris, establir reunions amb les diferents àrees del club, marcar objectius, procurar que els equips rebin el que necessitin...
3-Els entrenadors: Els coordinadors som un suport per als entrenadors, intentem satisfer les seves demandes, i sobretot entendre-les. Saber si el club té els mitjans pel que necessiten per estar còmodes i tranquils. Sobretot hi ha molta feina entre coordinació i metodologia en aquest sentit.
4-Jugadors: És una part que realment implica molt al coordinador, ja que cada jugador de cada categoria, de cada equip, és diferent. Conèixer l'entorn i saber què necessita és fonamental, i això és molt ampli i complex. Un bon vincle amb el jugador, entrenador i coordinador ajuda que tot flueixi correctament. També hi ha la part de lesions, on hi entra la mà del fisioterapeuta i recuperador del club, i si existeix algun motiu extraesportiu treballem directament amb l'àrea de psicologia esportiva.
5-Els pares: Els pares representen la part més complexa que implica al coordinador; Els bons pares saben què és el millor per als seus fills. El coordinador té un criteri esportiu per saber què és el millor per al jugador. A partir d’aquesta base es fan i s'elaboren les plantilles. Normalment quan surten a la llum les plantilles el telèfon del coordinador se satura, s’acaba el món... No hauria de ser així. Tot i això, cap jugador es posa a un equip a l’atzar, sempre hi ha motius -convido a les famílies a venir i per si els volen conèixer. Crec que els que estem al club som molt accessibles. Des de la direcció esportiva, fins als coordinadors.
-D’entrada, no sembla una funció massa agraïda dins d’una estructura tan àmplia...
-Jo penso que és agraït, sinó no hi seria. Hi ha estones de tots colors. Però es molt satisfactori veure els jugadors venint contents a entrenar, veure com treuen el somriure. En definitiva, saber i palpar que la majoria de la massa social del club estan contents. Observar conjuntament amb l'entrenador l'evolució positiva d'un jugador és molt agraït. L'estructura és molt àmplia i potent, remem tots en la mateixa direcció, això es nota de portes endins i de cara a l'exterior. Com a coordinador intentem que les àrees del club connectin i es coordinin.
-Com s’ho manega per intentar tenir a tothom content? Partint de la base que, això, resulta gairebé una utopia...
-El meu objectiu no és tenir a tothom content. Si ho fes m'estaria equivocant. Sí que és veritat, que la figura d'un coordinador ha de ser implicada. Quan hi ha problemes s'ha d'intentar resoldre’ls i no sempre es pot. Un coordinador ha de ser accessible, resoldre dubtes a tothom: famílies, entrenadors, jugadors, membres del club... Bàsicament estem al servei de tothom. Les solucions als problemes o dubtes no sempre agraden a tothom. Normal! Tothom és egoïsta i vol el millor... Per tant, en tinc prou tenint la consciència tranquil·la, que vol dir intentar fer sempre el correcte segons el meu criteri i la filosofia del club. Això no vol dir que en algun moment em pugui equivocar.
-Segurament em donarà la raó si dic que el treball setmanal dels diferents equips té, en general, un percentatge d’importància més alt que el que passi el cap de setmana...
-Està clar, claríssim! Per a mi, com a coordinador, els resultats no són el més important. Poden ser un indicador, però no el més important. El més important, per a mi, és el que es treballa en els entrenaments i de quina manera es fa. Sense pressa, amb constància i treball. No és fàcil perquè tothom sempre vol resultats imminents. Penso que hem de tenir sempre paciència i deixar treballar. A final de temporada es valoren moltes coses, i no tant el resultat.
-Respira bé el futbol base del Banyoles?
-Doncs la resposta és clara, SÍ. Ja fa uns anys que el club està treballant molt bé el futbol base, d’una manera molt integral. Un bon indicador d'aquest bon treball és la demanda de jugadors de futbol base de fora de la comarca per venir al CE Banyoles. Es palpa, es percep, la gent sap, que les coses s'estan fent bé. Ull!! Sempre es poden millorar, i això és el que tractem en les reunions tècniques. Però hi ha ganes, hi ha empenta i estem motivats! Ens queda molt per fer!
-Encaixar un bon grapat d’equips a la gespa del mateix terreny de joc i a la mateixa hora és un bon maldecap? És un mal de cap?
-És pitjor! Però com sempre, amb molta feina al darrera, per part de tots, des de la junta fins a l'últim entrenador, remem junts i fem encaixar-ho tot. El club va creixent en nombre d'equips, i la gestió d'espai cada vegada és més difícil. No només de camp, sinó també de vestidors. Però em consta que l’ajuntament ja ho sap...
-Eines com els treballs específics en matèria de porters, metodologia o readaptació que el Banyoles aplica al llarg del curs són apostes de pes...
-Si et sóc sincer, no conec cap equip de la província en què el futbol base tingui tantes eines i tanta estructura. És la major inversió al futbol base des de l’existència del club. I serà feina de tots que funcioni i que a poc a poc vagin sortint els resultats.
-Cap a on ha de mirar el Banyoles?
-El Banyoles respira bé, i va en bona direcció. Es feina de tots i totes no perdre el rumb. Ho tenim tot de cara, per tant, feina, dedicació i ganes per seguir buscant nous reptes de club. No cal mirar en cap direcció en concret, nosaltres estem creant el nostre model de treball i de club. Paciència, estem en bon camí.