Fins i tot de les males experiències se’n pot treure una lectura positiva. Aquesta afirmació, que signaria qualsevol optimista de mena, és ben vàlida pel juvenil B del Banyoles, que enguany ha complert amb les expectatives com a equip, però no en la faceta individual. Molts jugadors s’han estancat, possiblement perquè la categoria en què els ha tocat competir no era la més idònia per a una progressió eficient. Òscar Aja, Sergi Vila i Francesc Gómez han entrenat un grup cohesionat i entregat, d’això ningú en dubte, però ja se sap que, a menys exigència, menys esforç. Probablement, si el juvenil B hagués disputat una lliga més forta, el balanç final de la temporada, tot i ser bo, hauria estat excel·lent. Aquest ha estat el gran handicap de l’equip: la motivació, entregar-se al cent per cent tot i saber que els rivals eren inferiors.
Òscar Aja ho explica així: “Ha estat una campanya plàcida, massa plàcida. S’han complert les expectatives perquè s’esperava, ni més ni menys, el què hem fet. Hi havia un equip que era millor que nosaltres, el Girona, que ha quedat primer. La nostra obligació era quedar per sobre la resta d’equips i hem assolit l’objectiu amb molts alt-i-baixos, amb joc i actitud, i amb no tant joc i no tanta actitud. És una categoria molt fluixa en la que hi ha cinc partits tensos i disputats, i 6 o 7 equips molt fluixos. I així costa molt fer millorar l’equip”. El parany és la relaxació. Baixar decibels i transitar a mig gas perquè l’adversari no dóna més de si. “En aquest campionat costa ésser exigent perquè hi ha rivals que no corren i que porten a l’engany a jugadors i a pares. Quan guanyes deu o dotze a zero, et penses que ets molt bo, però això no té res a veure amb la realitat perquè s’ha de valorar la capacitat del rival. És complicat de gestionar perquè costa motivar els jugadors per jugar contra un equip de la zona baixa, que són fluixos. Has de buscar objectius perquè, de vegades, no val ni la pena jugar”, subratlla el tècnic basc, emprant a la perfecció aquella cèlebre dita de clar i català.
Quan la ment està sobreexcitada i les neurones funcionen a tot tall, la capacitat dels blanc-i-blaus augmenta de manera exponencial. Aleshores, ves per on, ja no es veu un equip sense esma, sinó que la imatge que es projecta és la d’una formació segura de si mateixa i capaç de traduir a la gespa el futbol que els seus tècnics han pensat per a ella. L’exemple per antonomàsia són els dos enfrontaments contra el Girona: “Tot va ésser diferent perquè tots estaven molt motivats. Vam perdre els dos partits per la mínima, però vam tenir opcions de guanyar-los tots dos. La gent estava endollada i vam demostrar que la diferència entre nosaltres i ells no era tanta”, relata Aja amb un deix d’orgull. Sense anècdotes per destacar, el mister incideix una vegada i una altra en què “la part negativa ha estat que d’alguns jugadors no els hem tret suc, que no han aprofitat l’any potser també per la incapacitat nostra, però que s’han estancat. Això no vol dir que tornin a agafar el camí correcte, malgrat que l’edat més complicada és l’última de cadet i la primera de juvenil. De totes maneres, confio en què podrem donar la volta a la situació en el futur”. Que així sigui, doncs.
