Una temporada partida, dos començaments en un mateix any. Això ha estat, en resumits comptes, el què ha succeït amb l’aleví B del Banyoles, dirigit per en Jordi Bayot i l’Adrià Casanova, en el present exercici. L’explicació és senzilla: a mig curs, per raons que no vénen al cas, es van produir un parell de canvis de cromos amb l’aleví A. Exigències del guió que van obligar als tècnics a repensar l’equip gairebé de zero, incidint principalment en l’aspecte anímic, ja que els nous futbolistes que es van incorporar al planter no van arribar amb la moral precisament alta. Els petits canvis són poderosos, d’acord, però en futbol els petits canvis poden arribar a comportar desajustos importants de tot tipus. I aquest ha estat, potser sense exagerar, el cas de l’aleví B.
Sant tornem-hi, doncs. Refer tot allò que ja s’havia construït costa, però la tasca, ara que el temps ha passat i que amb la distància es poden fer valoracions més acurades, ha estat fructífera. És a dir, que els objectius, malgrat tot, s’han acabat complint perquè el compromís del grup ha estat màxim, i, d’entrada, qualsevol equip que disposi d’aquest valor és segur que avançarà cap endavant i mai farà un pas enrere. I no s’ha d’oblidar que d’un any difícil s’aprèn com si n’haguessin transcorregut dos de còmodes...
“La temporada? Les sensacions han estat bones. Creiem que hem respost a les ordres dels entrenadors, tot i que encara fallem en la passada, en jugades individuals, etc. Hem après que si els entrenadors ens diuen que hem de fer una cosa és perquè d’aquella acció en traurem un profit per l’equip, que allò que hem de fer té sentit”. Primera resposta dels joves futbolistes a una dòcil pregunta que gairebé tothom contesta amb monosíl•labs. Una anàlisi madura d’un any que, de ben segur, marcarà la seva educació futbolística. Passem a la següent qüestió i novament s’imposa la clarividència. Aquest cop, també per golejada. “Hem fallat en la confiança en nosaltres mateixos. Sortíem a jugar sense creure en les nostres possibilitats i sense actitud. I si no creus i si no t’esforces, no hi ha premi”. Bravo.
A continuació, la conversa es relaxa i assenyalen sense vacil•lar quins han estat el millor i el pitjor moment de la temporada. “Quan vam guanyar l’Abadessenc 6-5 perquè tot el que fèiem en els entrenaments ens va sortir. El pitjor, sens dubte, la derrota contra el Porqueres perquè a l’escola en parlàvem amb els seus jugadors i ens va fer una mica de vergonya perdre”. Guanyar o perdre els fa moure, fa que s’activin i que es motivin, com també el bon ambient al vestidor i la relació amb els companys. En aquest apartat, l’aleví B té un “pallasso” a la plantilla, l’Àngel. “Es passa el dia fent rucades i s’inventa cançons”, diuen, entre riures. I aleshores, en canten una, de cançó: “Ruuuuummm, ruuuummmm, fa la moootooo!”. Els acudits també estan a l’ordre del dia. Un exemple, en viu i en directe: “No es lo mismo la profesora de inglés que las ingles de la profesora”. Més somriures. De bon rotllo no en fa falta més, n’hi ha per donar, vendre i regalar. Per sort.
El tècnic, en Jordi Bayot, explica que “vam començar amb un equip un pèl més competitiu, però faltava polir-los perquè venien d’equips diferents i no havien jugat mai junts. A mitja temporada es va veure que l’aleví A necessitava dos reforços i es van produir uns canvis que ens van obligar a començar de nou. Vam necessitar un procés d’adaptació i d’autoestima, ja que els canvis van influir en l’equip i va baixar molt el nivell de joc i el rendiment. Gràcies a l’esforç de tots, ens vam poder recuperar”. Bayot, també jugador del primer equip, ha volgut descatar dos integrants de la plantilla. El primer, en Marc Duran: “L’he entrenat d'ençà que tenia 5 anys. Té molta qualitat dins el camp, però jugava cohibit i aquest any s’ha carregat l’equip a l’esquena. Ha demostrat un nivell de joc espectacular tant ofensivament com defensivament”. El segon, en Guillem Estarriola, “un noi que tècnicament està en la mitjana, però que la seva implicació ha estat màxima. Això ha fet que hagi estat un dels futbolistes més importants de l’equip a la gespa i al vestidor”. Sens dubte, un jugador de valor doble...
