Club Deportiu Banyoles

Notícies

IVAN P. PRAT / 27 anys (27/9/1991) i un cabàs de vivències en clau blanc-i-blava a l'esquena. Purament de la casa, del Banyoles. Les seves dades personals distreuen -és nascut a Córdoba, a l'Argentina, però un cop emfatitza les seves personals reflexions futbolístiques queda molt clar que al seu cap només hi té l'escut del drac. No en va, acumula fins a 13 temporades de lligam amb el club, com a jugador, entrenador, ajudant i coordinador -la seva tasca actual. Hipólito Rodríguez, "Hipo", té molt clar quin és el resum del que ha cosit fins ara al Banyoles -"és una trajectòria transversal que valoro molt positivament ja que he conegut moltes persones que quedaran per sempre, he après moltíssim i estic segur que encara queda molt per aprendre. Sense dubte el Banyoles m’ha marcat com a persona i aquí he pogut construir els fonaments del que sóc en relació al futbol", diu. Com a jugador en actiu, té passat argentí, a l'Atlético Belgrano de Córdoba, de la 1a Divisió del país. Fins que va agafar l'avió per aterrar a l'estany i cloure l'etapa de formació gairebé sencera -des d'aleví fins a juvenil- ja amb la samarreta blava.

Després trauria el nas a la UE Porqueres (3 anys), abans de retornar al CE Banyoles, a 3a Catalana. Ara, que encara corre darrera la pilota, defensa els colors de la UE Fontcoberta, de la mateixa categoria, on ja suma 4 exercicis. Al Miquel Coromina, al marge de coordinador -n'és des de fa 3 anys, també dirigeix l'Aleví D. A les banquetes també ha fet un grapat de passes: a la UE Porqueres, a l'escoleta i també amb l'equip Prebenjamí i, ja al Banyoles, on abans que tingués fitxa del 1r equip va fer d'ajudant al Juvenil B, amb l'Infantil C, el Cadet A i l'Infantil B. Amb tot, es dedica professionalment a assessorar clubs i entitats esportives de la mà de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UEFC), atès que n'és el responsable de l'Oficina d'Atenció als Clubs de Girona. Si amb tot plegat li queda temps, admet que li agrada "compartir estones amb els que estimo, gaudir de bons àpaits i mirar moltes sèries, pel·lícules i documentals".


-Diu el diccionari que “coordinar” significa combinar mitjans tècnics i persones i dirigir els seus treballs per portar a terme una acció comuna”. Dit així, sembla fàcil...

-És una molt bona definició tècnica. A la pràctica coordinar és una mica més que això i la pròpia definició ens dóna una pista. Treballem amb persones que tenen característiques diferents, ja siguin entrenadors, jugadors, directius, mares i pares, coordinadors d’altres clubs... És bastant complex, tenim responsabilitats i prenem decisions complicades, però motiva, ja que quan les coses funcionen i veus que els jugadors i entrenadors evolucionen i estan contents, et sents orgullós. M’agrada la part de “portar a terme una acció comuna”... Si tots els que he citat abans lluitem per a un objectiu comú és molt més fàcil que arribin els èxits.

-D’entrada, no sembla una funció massa agraïda dins d’una estructura tan àmplia...

-Totalment cert. No és una funció agraïda, però tampoc ho són altres figures, com la direcció esportiva o els propis entrenadors, això fa que no estiguem sols i ens intentem ajudar els uns amb els altres. Des del moment en qué prenem decisions sabem que no tothom estarà content i també que ens podem equivocar. Normalment, qui no esta content no és la majoria, però són els que es fan sentir més. Estem en una posició en què hem de saber conviure amb això i ser agraïts sempre amb qui ens ajuda i valora la nostra feina.

-Com s’ho manega per intentar tenir a tothom content? Partint de la base que, això, resulta gairebé una utopia...

-Al futbol hi ha una escala d’interessos... La gran majoria de jugadors miren per ells mateixos i no pel col·lectiu per naturalesa; els entrenadors han de mirar per tots els seus jugadors, però sobretot es preocupen pel seu propi equip, i els coordinadors hem de mirar pel bé de tots els equips, entrenadors i jugadors, és a dir, hem de mirar pel bé del club. El futbol és un joc col·lectiu i tots hauríem de mirar més pel bé comú que per l’individual. Un dels primers consells que em van donar com a coordinador és que no intentés tenir a tothom content, sinó que fes el que cregués millor pel club, i així és com treballo. A llarg termini si el club funciona de forma correcta la majoria estarà contenta amb la nostra gestió com a coordinadors i cada vegada intentarem eixamplar més aquesta majoria.

-Sovint, el fet ser el paraigua dels entrenadors l’obliga a tenir el cap fred. Quan troba temps per somriure un coordinador?

-Els coordinadors somriem de dilluns a diumenge cada cop que entrem al camp! Ens agrada molt el futbol i per ocupar aquesta posició això és indispensable. Arribar al camp vol dir treballar pel futbol i això ens omple. Es pot tenir el cap fred per prendre decisions, però alhora gaudir de moltes situacions que ens dóna el dia a dia d’aquesta posició. Somriem cada dia que parlem amb un entrenador i l’ajudem a solucionar els problemes que pugui tenir o compartim els seus èxits, cada vegada que veiem un jugador gaudir del futbol entrenant o competint, somriem cada dia quan vénen nens i nenes nous per apuntar-se a jugar al club, somriem quan veiem que el projecte creix a cada reunió de grup... Sí que hi ha èpoques que somrius menys o que costa més veure la part positiva de la nostra feina... però intentem no deixar mai de somriure!

-Segurament em donarà la raó si dic que el treball setmanal dels diferents equips té, en general, un percentatge d’importància més alt que el que passi el cap de setmana...

-I tant, sense cap mena de dubte. Aquí entrem en el debat clàssic de formació o competició. Nosaltres no entenem la formació sense la competició i viceversa. Creiem que ens hem de formar bé durant la setmana treballant als entrenaments per acabar competint bé el cap de setmana als partits, sense oblidar que dia rere dia entrenant competim entre nosaltres i el cap de setmana també ens formem en competició. Així, el percentatge més alt d’hores se l’emporta la formació, ja que com més i millor formats estiguem a tots els nivells, estarem millor preparats per competir i tindrem més opcions d’èxit.

-Respira bé el futbol base del Banyoles?

-Respira molt bé! En els últims anys el futbol base banyolí ha crescut moltíssim, ja que tenim més equips, més jugadors, entrenadors més formats i experimentats, una estructura organitzativa més àmplia i preparada per donar un servei de formació amb de qualitat i més persones implicades treballant per al projecte formatiu. Això sí, no perdem de vista que sempre podem respirar millor i per això seguim treballant cada dia. Per altra banda, crec que el futbol base respira bé perquè els jugadors, que són l’essencial, progressen dia rere dia i això fa que vulguin seguir gaudint del futbol al club.

-Encaixar un bon grapat d’equips a la gespa del mateix terreny de joc i a la mateixa hora és un bon maldecap?

-En relació al que deia abans, tenim més equips i això suposa que necessitem més espai d’entrenament. Hem intentat fer aquest trencaclosques, que són els horaris i espais d’entrenament, de la millor manera possible i agraïm als entrenadors i jugadors que s’hagin sabut adaptar a les condicions que tenim. Tenir més espais d’entrenament seria un gran pas endavant.

-Parli’m de valors, que està molt de moda.

-Mitjançant el futbol es poden transmetre infinits valors, tant positius com negatius. Crec que tenim el deure de transmetre el màxim de valors positius, ja que no hem de perdre de vista que no només formem futbolistes, sinó també persones. A nivell general, em quedaria amb el fet que hem d’intentar que els nostres jugadors siguin respectuosos, treballadors, sacrificats i bons companys.

-Quins són els pilars bàsics de la planificació esportiva de l’estructura formativa del Banyoles?

-A nivell de planificació esportiva, per nosaltres és important seguir creixent, tant quantitativa com qualitativament. És a dir, hem de seguir creixent a nivell de nombre d’equips i de jugadors, però també aquest creixement ha de ser qualitatiu en funció dels entrenadors que tinguem i dels serveis que puguem proporcionar als nostres equips. En aquest sentit, la planificació és important, per tal de poder visualitzar a llarg termini quines són les necessitats que tindrem per saber-les satisfer i quines seran les vies amb les quals fonamentarem el funcionament del futbol base, com poden ser la metodologia d’entrenaments, la planificació i la preparació d’equips amb entrenadors, la planificació de pretemporades i temporades, etc.

-Tenir una bona fornada és una loteria?

-No crec que tenir una bona fornada sigui una loteria, ja que crec que la sort en el futbol influeix relativament poc. Tots els equips tenen qualitats i tenen sempre marge de millora. Crec que amb treball, bons entrenadors i jugadors disposats a aprendre i millorar, tots els equips poden créixer i acabar formant el que coneixem com una “bona fornada”.

-Té marge de creixement l’entitat, en matèria formativa?

-Moltíssim. Tots podem ser millors en les nostres àrees i cal treballar dia rere dia per seguir creixent, com he dit abans. Si tots som capaços de millorar, de ben segur que el futbol formatiu se’n beneficiarà. El sostre ens el posarem nosaltres i hem d’estar convençuts que sempre podem fer-ho molt millor.

-Eines com els treballs específics en matèria de porters, metodologia, coaching o readaptació, que el Banyoles aplica al llarg del curs són apostes de pes...

-Des de la direcció esportiva i la coordinació creiem que això ens distingeix de la resta de clubs, ja que són serveis que la gran majoria no tenen i a llarg termini ens donaran uns resultats molt positius en l'àmbit formatiu. Per això és important que el club hi aposti. Al cap i a la fi, són eines que posem a disposició d’entrenadors i jugadors per millorar individualment i també com a club. Poder especialitzar-nos disposant d’una àrea de coaching amb en Jordi Matamala, Martí Hereu i en Fontbar; àrea de metodologia amb en Ferran Joanmiquel o els porters amb en Pol Fresneda, l’Albert Estany i l’Andreu Pagès, és un plus important. Són grans formadors i fan una feina brutal. De la mateixa manera poder formar un bon grup de treball entre direcció esportiva i coordinació amb en Toni Mach, en Joan Vilanova i en Jordi Tarridas és importantíssim per treballar bé i intentar donar el millor servei possible.

-Cap a on ha de mirar el Banyoles?

-Cap al futur i el futur és el futbol base. Tenim moltíssims jugadors i entrenadors amb il·lusió, compromís i moltes ganes de créixer al club. A més, tenen qualitat suficient per afrontar grans reptes al futbol formatiu i en un futur ens poden donar moltes alegries amb el primer equip... Només cal donar-los confiança i la oportunitat quan arribi el moment. És un procés llarg i tant jugadors, entrenadors, coordinadors, etc., hem de ser pacients i prudents, i treballar al màxim per fer possible que el futbol base del CE Banyoles tingui una identitat, sigui reconegut i el primer equip es pugui nodrir de gent formada a casa.

 

OFICINES: Camp Nou - Pg. Dalmau s/n, 17820 Banyoles - info@cebanyoles.net