Club Deportiu Banyoles

Notícies

Deu jovenets integren el benjamí B del Banyoles. Deu, sí, ni un de menys ni un de més. Una xifra rodona, el número perfecte. Com l'engranatge que fa possible que gairebé sempre juguin com els àngels, que practiquin un futbol de saló. Perquè si una cosa valoren, o si més no els han fet valorar, és l'estètica. Hi ha moltes maneres d'arribar al gol, però amb la plasticitat s'aconsegueix matar dos ocells d'un sol tret: s'hi arriba més i millor, a la porteria contrària. La pilota està concebuda per rodar, i amb la que ells interaccionen se'n fa un fart d'anar per terra. No és estrany, doncs, que fins i tot la bimba gaudeixi en un partit en què ells juguen...

“La temporada? Creiem que ha anat molt bé perquè el més important és passar-s'ho bé i això hem fet”, declaren. Primera prova, superada. “En els entrenaments hem millorat molt i molt. Ara sabem doblar-nos, bascular, desmarcar-nos, xutar, jugar amb el porter, i moltes altres coses”, resolen després d'una estona pensant què dir davant una qüestió que, lluny d'incomodar-los, els fa emergir un somriure d'orella a orella. De veritat?, els inquireixo, sorprès de tanta evolució positiva junta... “I tant! És que nosaltres, en els entrenaments, ens hi fem molt, eh!”. A certa distància, els entrenadors, només poden deixar anar una rialla.

No deixem els tècnics. En què han insistit més durant la temporada? “En les passades i en la basculació, en moure ràpidament la pilota d'un costat a l'altre”, responen sense dubtar, i afegeixen que, en alguns partits, els han hagut d'advertir perquè “l'actitud no era la millor”. Res que no es pugui corregir en un futur pròxim. Respecte al millor partit de la temporada, tots es posen d'acord de seguida: “Contra l'Atlètic Sant Ponç perquè va ser molt disputat. Anàvem empatant quatre a quatre fins que, en els últims minuts, vam aconseguir el gol de la victòria. També vam jugar molt bé el partit contra el Porqueres”, expliquen. No se'n poden estar, i es recorden amb orgull d'un gran moment que van viure la temporada passada. “Vam anar a jugar contra el Barça i vam guanyar 2-5!”. Comprensibles les ganes de dir-ho. O no?

El pitjor moment torna a ser un enfrontament de lliga, aquest cop conta el Salt. El motiu, a continuació: “Perdíem 2-0 perquè sempre ens feien la mateixa jugada, amb un joc per alt. Però al final ens vam sobreposar i vam aconseguir empatar a tres”, diuen. Finalment, el moment curiós i divertit. Au vinga, propostes!, els animo. Cap resposta. I és que el vessant divertit en aquest equip el protagonitza en exclusiva en Jordi, un dels entrenadors. Es veu que ell solet és una anècdota en si mateix... “En Jordi ens fa riure molt. Canta cançons i no para de cantar l'himne de l'Atlético. Amb ell, riem molt”. Collonut. Sempre és millor riure que plorar.


OFICINES: Camp Nou - Pg. Dalmau s/n, 17820 Banyoles - info@cebanyoles.net