Abans que res, són amics. I aquesta circumstància fa que, sobre la gespa, l'entesa sigui major i el joc, més fluït. Perquè un bon ambient és essencial per a què les coses rutllin, sigui en l'àmbit que sigui. I el futbol no n'és l'excepció. Si jugues amb amics, jugues més bé. La màxima del prebenjamí D del Banyoles, una colla de nens i nenes ben avinguts, és passar-s'ho bé dins i fora del terreny de joc. I si a més a més, jugar bé es converteix en un costum i la victòria, en una fita més aviat regular, aleshores es pot dir que s'ha tancat el cercle.
Una dita popular assegura que els nens no diuen mai mentides. Deu ser certa, d'acord amb la primera resposta del grup: “La temporada ha anat força bé, tot i que alguns partits els hem jugat millor que d'altres perquè hem de reconèixer que ens podíem haver esforçat més”. Els entrenaments setmanals els han servit per millorar principalment “les passades i els xuts”, i “la por del porter a la pilota”, protesta l'Isaac des del fons, com ja deuen haver esbrinat, el porter de l'equip. També tenen clar en què han estat menys encertats: “En l'actitud. Els entrenadors ens han felicitat en alguns partits i en altres, no. Ens deien que si haguéssim tingut una mica més d'actitud, hauríem guanyat”. De bons records els en vénen molts a la memòria, senyal clar de què són un equip positiu. Citen el partit contra el Barça en primer lloc, però a molt poca distància, apunten, els enfrontaments de lliga contra el Porqueres i el GEiEG. “Han estat les dues grans actuacions d'aquest any”, afirmen refets.
Escollir el pitjor moment, contràriament al que podia pensar, tampoc els ha dut gaire feina: “El partit contra el Quart, que vam perdre per 7 a 2. Teníem alguns companys lesionats i tampoc ens van sortir les coses bé...”. No passa res, tothom pot tenir un mal dia, els comento per mirar de consolar-los, però em tallen amb fermesa: “I tant que passa! Tu no eres allà i no vas rebre l’esbroncada dels entrenadors!”. Muts i a la gàbia, doncs. I per acabar, els faig fer un exercici agradable de memòria. Alguna anècdota que voleu explicar-me?, els pregunto. Dues pel preu d'una: “En Roger va perdre una sabata a mig partit quan feia de capità”, i “en Guillem va marcar un gol olímpic espectacular”. La primera pot passar i passa; la segona també succeeix, però amb menys freqüència...
