Al futbol li
exigeixen diversió. No és estrany, tenen vuit anys i moltes ganes de passar-s'ho
bé. La felicitat màxima per a ells és jugar i guanyar, potser en l'ordre invers, perquè la victòria és un
caramel que agrada a tots i a tothom, sense excepció. Això no obstant, en aquesta fase de la
seva educació futbolística el més important és gaudir sense reserves d'un esport que els
apassiona i els motiva. Tanmateix, la paraula clau és il·lusió. És la gran culpable de què la mainada sigui constant i compromesa probablement per primera vegada a la seva vida. Només per això, doncs, ja val la pena...
“Hem guanyat i hem perdut
partits durant la temporada, però el més important és esforçar-se, jugar bé i
ajudar-nos entre nosaltres”, argumenten els integrants del prebenjamí C del Banyoles, un grup animat i amb ganes d'aprendre que no fallen gairebé mai a les seves obligacions setmanals amb el futbol: dimarts i dijous, entrenament; dissabte, partit. “Quan guanyem, però, estem molt més
contents”, afegeixen sense embuts. Al seu parer,
l'any ha anat “molt bé”, malgrat que “alguns partits no els vam jugar bé perquè estàvem
molt cansats”. Els seus entrenadors els han
enviat un missatge molt clar durant la temporada: “El primer
és respectar les posicions perquè si perdem l'ordre, el contrari ens farà
gols amb molta facilitat”. La passada, la conducció i el xut han estat els
fonaments bàsics que han treballat i que, segons ells, “hem pogut millorar”. La circulació de pilota és un capítol a part.
“Ens costa, però és que encara som petits”,
apunten no sense raó.
Quant al millor moment, ningú ha tingut cap dubte: el viatge a
Barcelona per enfrontar-se al Barça. “Vam
jugar molt bé i durant una bona estona fins i tot vam anar guanyant!”, rememoren amb els ulls il·luminats. Un
record desagradable és l'enfrontament contra el Sant Ponç al seu camp. “El partit va començar molt aviat i
nosaltres vam sortir a jugar molt adormits”. Conseqüència? Una derrota
esperada. “Vam
jugar fatal”, reconeixen. Per acabar, l'anècdota de l'any no és ben bé una anècdota, sinó un esdeveniment feliç: el naixement de l'Ona, la germana petita d'en Pau Bonet. “Li vam dedicar la victòria i vam trucar a
l'hospital per felicitar als pares”. Ben cert. Des d'aquí en dono fe...
