Emotiu, en essència,
de breu durada i farcit d’agraïments. Així va ésser la cloenda dels actes de
celebració dels cent anys de vida del Club Esportiu Banyoles (CEB), duta a
terme aquest passat divendres 17 de gener de 2014 a l’Auditori de l’Ateneu.
El president i el vicepresident del Club, Jordi Omedes i Joan Faurò,
respectivament, van ésser els conductors d’una vetllada convertida a propòsit
en un passeig visual per recordar tots i cadascun dels capítols d’una
commemoració marcada per la ferma voluntat d’atorgar el mèrit a qui realment el
mereixia, enmig d’una delicada conjuntura econòmica que va aconsellar fer cada
pas dins els marges més estrictes d’austeritat.
Omedes i Fauró van
protagonitzar un diàleg amè, esquitxat per moments còmics i distesos, fent
memòria de tots els esdeveniments ocorreguts durant el Centenari, posant
l’èmfasi en destacar les persones que més s’han implicat en la causa. Com per
exemple, Miquel Torrent, autor del DVD del Centenari, l’obra mestra del festeig,
o Isabel Oliver, la responsable del disseny del logo. "La veritat és que ens ho
hem passat molt bé. Ens hem esforçat al màxim per a que la celebració del
Centenari fos digna, i crec que ho hem aconseguit", va subratllar Fauró. Per la
seva banda, Omedes va destacar "la medalla d’or de la ciutat que es va concedir
al Club. És el màxim reconeixement al qual podíem aspirar i n’estem molt
orgullosos".
Vídeo
Abans de la projecció
d’un vídeo d’uns 15 minuts recull d’imatges dels actes del Centenari, va
prendre la paraula l’alcalde de Banyoles, Miquel Noguer. "El Centenari ens ha
passat volant. Aquest és bon senyal. Els actes s’han fet de manera sòbria,
austera, treballada, solidària, social i amb sentiment, i s’hi ha implicat a
molta gent. Felicitats a tots, perquè ha estat una celebració molt digna". Una
pluja de confeti i el llançament de pilotes al públic van servir per cloure un
acte senzill, tendra, agraït, de remembrança a una festa gran que ja s’ha
acabat. La vida del Club, no obstant, continua perquè queden moltes pàgines
encara per escriure fins al proper aniversari. Però aquesta ja serà una altra
història...
